ATAP (Associació de Treballs d’Atenció a les Persones) promou un concert per recollir fons per al projecte Caravana Musical per la Pau que vol que “la música soni més fort que les armes”. Serà aquest dissabte al Kursaal de Manresa
Entrevista a Marcel·lí Esquerré, president de l’Associació de Treballs d’Atenció a les Persones (ATAP) que promou una Caravana musical per la pau.
El Kursaal de Manresa serà escenari dissabte 17 de febrer d’un concert solidari que organitza l’ATAP conjuntament amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya i que tindrà el suport de sor Lucía Caram. Els 12 euros de l’entrada es destinaran a portar música als infants sirians refugiats al nord del Líban. Es pot trobar tota la informació del projecte a www.atap.cat.
Com va néixer l’ATAP?
L’associació va néixer a Calders i treballàvem a àmbit del Moianès. Jo tenia ganes de fer alguna cosa a àmbit social quan va venir la gran crisi, que encara no ha acabat. Vaig ajuntar un grup de voluntaris i vam començar a recollir aliments, joguines per Nadal… Vam néixer com a grup el 2012 i el 2014 vam formalitzar l’entitat. Per què? Perquè per mi allò era poc. Volíem fer més coses. Vèiem situacions de precarietat laboral i social i amb l’ATAP el que volíem era donar servei i donar feina. És el que fem.
En quin moment apareix la idea de muntar la Caravana Musical per la Pau?
Vaig conèixer en Joan Babeli, que és un sirià que fa més de trenta anys que viu a Catalunya. Ell, que ja havia fet passos amb el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, em va dir que buscava una entitat per portar la música als nens i nenes refugiats de Síria. Aquesta és la idea bàsica. Ens vam posar a treballar, a desenvolupar el projecte, demanant assessorament… Així va néixer el projecte, entre en Joan Babeli, l’ATAP i el Col·legi d’Advocats de Manresa. Li donem el nom de Caravana Musical per la Pau i el lema que l’acompanya és “que la música soni més fort que les armes”.
Per què el nom de ‘caravana’?
Va ser en Joan Babeli qui va plantejar que li agradaria fer una caravana i anar recorrent París, Berlín… Però estem parlant d’un projecte que implicava molta gent. Nosaltres som petits i calia fer una cosa més petita. El que farem és portar instruments de música, professors de música i muntar tallers i aules de música als camps de refugiats.
El projecte se centra al Líban. Per què es tria aquest país?
Quan vam començar a treballar vam presentar el projecte al Consell de l’Advocacia Catalana, que també formen part de l’organització perquè volem el màxim de transparència. Ells van ser qui ens van recomanar centrar el projecte al Líban. Vam detectar que al Líban no hi ha camps de refugiats pròpiament dits perquè al Líban els refugiats conviuen amb la població local. Els nens van a l’escola, però els locals hi van al matí i els refugiats hi van a la tarda. Hi vam veure una oportunitat per crear un eix d’unió i muntar tallers i aules tant per als infants libanesos com per als infants refugiats de Síria. Aquesta idea encara ens va engrescar més.
Com es tirarà endavant el projecte i en quin moment està?
Ho farem en tres fases i ara estem a la fase inicial. La primera és la recollida d’instruments i recaptació econòmica per poder tirar endavant el projecte, la segona és la recerca de voluntaris i la tramesa d’instruments i voluntaris al Líban, mentre que la tercera fase és que d’aquí a tres anys un grup de nens que hagin participat a les aules de música vinguin a fer un concert a Barcelona, juntament amb altres artistes. Volem que es vegi el resultat. A més, volem que el projecte no tingui fi. Volem que l’aula tingui continuïtat i iniciar el projecte en altres indrets com ara Macedònia, Jordània o Egipte, no ho sé…
Sempre en relació als refugiats sirians, entenc?
Sí, bé… hem començat amb el tema dels refugiats sirians perquè la idea surt d’un sirià. Després veurem… És clar ell ha viscut allà. És el nostre emissari. És important que ja tenim un conveni amb una entitat d’allà que es diu Socors Populars Libanesos, que aportarà professors voluntaris i instruments i faran un control del projecte in situ. A més nosaltres enviarem coordinadors, és clar, per ajudar els voluntaris.
Quan s’anirà al Líban?
Volem fer una prova pilot aquest estiu. I la idea és a final d’any muntar ja les aules.
Quin paper hi juga el concert al Kursaal de Manresa de dissabte?
El concert es fa per recaptar fons. De fet ja hem fet algunes accions a Artés, Calders, Sallent i Balsareny. Però ara és un acte més gran per donar-nos a conèixer i fer créixer aquest projecte. Tots els artistes que hi participen ho fan de manera totalment altruista. El que fem és muntar actes a cost zero perquè tota la recaptació sigui destinada al projecte, en benefici dels nens i nenes refugiats al Líban.
Com serà el concert?
És un concert intercultural on es podran veure diferents artistes de diferents cultures que fan música del món. El presentador serà Jordi Pesarrodona, un presentador mediàtic i un històric de Pallassos sense Fronteres.
Calen voluntaris per anar al Líban…
Sí, estem en contacte amb els conservatoris i les escoles de música per trobar gent que pugui fer classes allà. Necessitem gent que vingui el temps que pugui. Si són 15 dies de vacances perfecte. Com més voluntaris més bé funcionarà. Necessitem fons per mantenir els voluntaris durant l’estada allà, per reparar instruments que es puguin espatllar…
Article publicat al diari El Punt Avui, del projecte Caravana Musical Per la Pau
